dimecres, 12 de març de 2014

Diagnòstic de Glaucoma





 El Glaucoma és un grup de malalties que atrofien les cèl·lules retinianes i lesionen el nervi òptic. És una de les principals causes de ceguesa.
 
 La majoria de vegades és conseqüència de l'elevació de la pressió intraocular (PIO) en augmentar la producció o disminuir el drenatge de l'humor aquós. Si no hi ha tractament, es produeix un deteriorament del camp visual fins arribar a la ceguesa.

 
 Factors de risc:

  El risc del Glaucoma és més gran quan augmenta la PIO (factor causal més important), en persones amb antecedents familiars (6%), majors de 60 anys, diabètics o miops que estan sota tractament amb corticoides (oculars o sistèmics).

 El risc de patir Glaucoma és tres vegades més gran en ulls amb còrnies fines que amb còrnies gruixudes, i tres vegades més freqüent en dones, perquè tenen la càmera anterior més aplanada que els homes. També hi ha diversos estudis que el relacionen amb la hipertensió arterial sistèmica.

 Es pot parlar d'hipertensió ocular quan la PIO és major de 22 mmHg, encara que l'angle de la cambra anterior, el camp visual i el nervi òptic siguin normals.

 
 Diagnòstic:

  El Glaucoma es pot detectar moltes vegades en un examen rutinari. Totes les persones majors de 40 anys
s'haurien de controlar la PIO cada dos anys, i anulamente si tenen algun factor de risc. El Glaucoma ocular es valora amb exploracions no doloroses mitjançant un examen ocular complet amb biomicroscòpia, gonoscopia i fons d'ull. A més, són imprescindibles les següents proves:

  - Tonometria: Mesura de la PIO amb aparells especials (tonòmetres). Fa anys es consideraven normals les PIO inferiors a 21 mmHg, però aquesta xifra és només orientativa, ja que no existeix un llindar fix de PIO per al Glaucoma. S'ha d'avaluar cada cas, ja que un 35% dels Glaucomes cursen amb pressions inferiors abans considerades normals (Glaucomes de pressió normal). Així mateix, alguns ulls que durant anys tenen PIO abans consideres com elevades, no desenvolupen mai Glaucoma.
Tonòmetre 

  - Paquimetria: Mesura del gruix corneal central i perifèric. El gruix corneal central és un poderós predictor del desenvolupament del Glaucoma. S'aconsella començar el tractament antiglaucomatòs en ulls amb còrnies fines i PIO per sobre o igual a 24 mmHg, per reduir la probabilitat de desenvolupar Glaucoma en el futur. 

 - Campimetria: És l'estudi visual central i perifèric per mitjà d'un perímetre o d'una pantalla tangent (campímetre). Entre els defectes campimètrics s'inclou: l'augment de la taca cega, l'escotoma paracentral, l'escotoma arquejat, l'esglaó nasal o temporal i els escotomes centrals o temporals petits.

  - Valoració objectiva de nervi òptic: Es realitza amb biomicroscòpia, fotografies esterioscòpiques, tomografies de coherència òptica i retiniana, i analitzador del gruix retinal. 

 No hem d'oblidar mai que la destrucció total del nervi òptic causa una ceguesa irreversible.

 Font: Pablo Rollero, del Bloc Información de Ópticas. American Academy of Optometry i American Academy of Ophthalmology.